Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa mostra el seu suport i solidaritat davant les diverses accions reivindicatives protagonitzades inicialment per militants del Sindicat Andalús de Treballadors en grans superfícies de Carrefour i Mercadona a Andalusia, i que s'ha estès a Extremadura i altres llocs, i rebutja les accions repressives que demana el PP. L'objectiu de tals accions era denunciar la naturalesa profundament injusta de les reformes legislatives imposades en els últims anys contra els sectors econòmicament més febles d'Andalusia, amb el resultat que el 35% de les famílies de les principals ciutats andaluses està per sota del llindar de la pobresa, més d'1.250.000 aturats/es, tres milions de pobres i més de 200.000 famílies amb tots els seus membres a l'atur i sense cobrar cap tipus de percepció. És a dir, una situació ètica insostenible, tenint en compte la creixent ostentació i impunitat de bancs, multinacionals, grans holdings i poder econòmic en ge

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa vam rebre el passat juliol una carta de Terrassa per la Independència (ANC) demanant la nostra participació a la Comissió Ciutadana de Recolzament a la Marxa cap a la Independència. EUiA de Terrassa ha valorat les peticions de suport a la Marxa cap a la Independència i ha donat resposta a Terrassa per la Independència, primer de tot agraint el contacte establert. TxI ens demana suport com organització a la Marxa cap a la Independència promoguda des de l'ANC. Des d'EUiA de Terrassa volem destacar la nostra coincidència en la defensa, des de la radicalitat democràtica, del dret a decidir, i en la lluita per fer possible l'exercici, també a Catalunya, del dret d'autodeterminació dels pobles. Des d'EUiA nacional ja ens hem compromés a participar, amb el nostre perfil polític, a la manifestació que s'està preparant per al proper 11 de setembre, amb la voluntat que la manifestació sigui confluent i unitària. Pensem que l'a

Font: Comissió per la Defensa dels Drets Civils i les Llibertats Democràtiques de Terrassa Arran de la vaga del 29 de març hem pogut veure un increment de les pràctiques repressives, però ja abans havíem viscut una preparació del terreny, expressada en els intents de desprestigiar mediàticament els participants a les acampades del 15-M o en intervencions policials desmesurades com les de la plaça de Catalunya a Barcelona o en les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya d’ara fa uns anys, o les de València o les de la vaga del 29-S, que no responen a un creixement d’incidents en les protestes, sinó a una estratègia deliberada que pretén criminalitzar i atemorir els que dissenteixen. Tot això forma part d’una estratègia que persegueix afeblir la resposta popular i ciutadana a les mesures que es van prenent mitjançant: 1. La criminalització o la deslegitimació de les protestes, la reducció dels espais de llibertat i l’assimilació de la democràcia amb el simple dre