Passa al contingut principal

Entrevista a Marina Albiol

El passat 19 d'abril la diputada d'Esquerra Unida del País Valencìa Marina Albiol va participar en una conferència sobre la República organitzada per l'Associació de Terrassa per la Tercera República. Aquí teniu l'entrevista que li van fer des de terrassadigital

Avui hem parlat amb Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida al País Valencià i que va estar a Terrassa fa uns dies en un acte de la República. Amb ella hem parlat de República, de federalisme i de si la societat actualment vol o no canviar el model d’Estat.

Per què defensen el model republicà si ja ho hem intentat dos cops i ha fracassat? Quins elements creu que fan que ara sigui diferent a les anteriors?

Primer, hem de deixar clar que el model republicà no va fracassar de cap de les maneres, no es va autodestruir,  va ser assassinat i soterrat en foses comunes per tota la geografia espanyola. Defensem el model república pels principis d’emancipació que encarna i perquè és el model d’estat més racional. I encara que fora un fracàs dels republicans que no ho és, si un poble intenta dotze vegades viure en llibertat i en democràcia i fracasa, qui podria objectar-li que ho intentara una vegada més.
En aquests moments la institució monàrquica està més desprestigiada que mai, cal explicar que no és una qüestió individual del rei Juan Carlos, sinó que l’obscurantisme, les corrupteles, la falta de transparència formen part de la monarquia i pertant la solució no és l’abdicació del rei en favor del seu fill, sinó la fi de la monarquia.

Sovint es parla de l’encaix de les nacions com element que fa que l’Estat espanyol no hagi aconseguit mai ser com un Estat plenament estable. Pot la República adaptar-se millor a la realitat espanyola?

Les velles ferides, que es reobrin per la història, una i un altra vegada es tanquen en fals i tenen difícil cicatrització. El conflicte entre les nacions, la repressió dels drets democràtics de les nacions oprimides es una de les ferides pitjor tractades de la historia de l’estat espanyol. No em puc detindre en tot el procés històric, però hi ha prou en tornar a mirar cap al procés constituient de la transició per a donar-se compte que es va produir un tancament en fals, una ocasió perduda.
Nosaltres reivindiquem una república dins del marc d’un estat federal.  I si defensem l’opció d’un estat federal, no es per raons sentimentals, sinó d’eficàcia en la defensa dels drets tan socials com democràtics. Es a dir tant la recerca de l’interès del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol, com de cada un dels pobles que la composen.

I la pedra angular de tota la posició marxista al voltant d’aquest conflicte es la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles.

Vostè proposa la República com a model d’Estat, però existeixen repúbliques centralitzades, repúbliques federals i fins i tot repúbliques confederades. Quin creu que pot ser més vàlid? Tornarem a reviure els debats del 32-34 amb la creació/suspensió d’autonomies?

Nosaltres apostem per un model federal. Els pobles necessiten de la unitat per a defensar els seus drets, la classe treballadora necessita de la unitat que es deriva les seues pròpies condicions d’existència front a un estat que rebasa les fronteres, per això la cooperació de tots els pobles que composen l’estat espanyol, redundaria en benefici d’ells mateixos.

Si ens dividim, si lluitem per separat, poden (de fet ho han fet) dividir-nos, enfrontar-nos.

Com va dir Karl Liebneckt “el nostre enemic no són els obrers dels altres països, l'enemic està dins de cada país és la nostra classe dominant”

Creu que la societat catalana, i en aquest cas vallesana, està  disposada a lluitar per la república, o creu que la població catalana ja no vol una república espanyola sinó catalana?

No vaig a fer judicis d’intencions perquè és impossible ficar-se en el cap d’altres i molt menys parlar en nom de tota una societat. Les societats són per definició plurals i és molt difícil aplicar explicacions generalitzadores sense caure en la simplificació. El que si puc dir és que la república federal que defensa la meua formació política solament és possible amb la lliure adhesió de les nacions membres, si la societat catalana lliurement i majoritàriament triara formar una república catalana independent estaria en tot el seu dret. Però també crec que per damunt de fronteres i banderes, la força està en la unió de la classe treballadora, no solament de l’estat espanyol, sinó que hem de caminar cap a una unió política de veres en l’àmbit europeu.

Per últim m’agradaria preguntar-li sobre el paper que té el Vallès en la construcció d’una nova república.

La república es fonamenta en els ciutadans i ciutadanes actius i compromesos que participen en la vida publica, o com deien els romans, en la res publica. Per a Esquerra Unida els municipis i comarques serien fonamentals per vertebrar democràticament de dalt a baix i dotant d’una base solida i estable, el més propera als ciutadans i ciutadanes a la nova república.

Entrades populars d'aquest blog

Valoració eleccions

Reunida l’assemblea local d’Esquerra Unida de Terrassa el 6 de juny hem fet una valoració i reflexió col·lectiva de les eleccions municipals del passat 28 de maig i de la nostra participació. Primer de tot, volem donar les gràcies a les 3.643 persones (4,56% dels votants) que van confiar en la candidatura de Terrassa En Comú Podem aquest 28M. No defraudarem a aquestes persones, ja que continuarem treballant i lluitant per recuperar i ampliar un espai polític que és imprescindible i necessari a Terrassa. Volem agrair també la magnífica feina que ha realitzat tota la militància de TECP, en especial la candidata Agnès Petit, en aquesta campanya electoral, deixant-se la pell per defensar un futur digne per a les famílies treballadores. Tenim un gran capital humà. Hem demostrat que tenim militància, proposta i capacitat per a crear una organització més forta, que estigui arrelada als barris i amb un discurs de classe, posant l’èmfasi en les desigualtats i necessitats materials de la gent.

Ha mort Juan Martínez

Ayer nos dejó Juan Martínez Martínez , un luchador infatigable de esos que pelean toda la vida, uno de los imprescindibles. Desde bien joven  en su Abrucena natal  vio y comprendió la miseria a que las clases pudientes del campo sometían a los campesinos. Esto hizo que su familia decidiese emigrar a Cataluña y concretamente a Terrassa para buscarse  la vida. Ya en nuestra ciudad, Juan rápidamente tomó contacto con el PSUC y entró en sus filas. Pronto se destacó con una militancia comunista activa y comprometida. Las detenciones acompañadas de torturas y años de cárcel fueron una constante. Se implicó de manera extenuante y desinteresada en la lucha contra la dictadura franquista y por el restablecimiento de la democracia, siempre al lado de la clase trabajadora. También tuvo buena parte de “culpa” en la creación y desarrollo de las CCOO.   Esto le costó estar constantemente en el punto de mira de la policía política del régimen, lo que a instancias del partido le obligó a exiliarse a

Presentació a Terrassa del llibre sobre la massacre d'Atocha

Aquest proper dimecres 31 de gener presentem a Terrassa el llibre " La matanza de Atocha y otros crímenes de Estado ", amb la participació de l'autor Carlos Portomeñe . A les 18:30h a la seu de CCOO de Terrassa (c/ Unió, 23). Recentment, l'autor ha publicat l'article " Siete días de enero, cuarenta y siete años después " sobre els fets que relata en el llibre. Us esperem!