És impossible desvincular la situació de Catalunya i d'Espanya de la situació de la nostra ciutat. Estem veient com tots els drets socials i laborals assolits en la lluita de generacions, les diverses patronals amb la veu de PP i CiU al Congrés i a la Generalitat, els estan desmantellant. La resistència a les polítiques d'austericidi que ens esta enfonsant en la misèria és forta. La lluita per l'educació pública, els milers de signatures recollides en favor d'una Renda Garantida o el rebuig a la Reforma de les Pensions són alguns dels exemples de lluita que hem viscut aquest any.  Davant la greu situació d'emergència social gran part de la societat esta mostrant la seva cara més solidària. El que dona roba que no necessita a la filla del seu veí, la comunitat de veïns que no denuncia a una família sense recursos que viu ocupant el pis d'algun banc o el treballador que fa ulls grossos quan veu la llum “punxada”.  A nivell de ciutat l'administrac

Acabem aquest any igual que els anteriors, passant una mica de fred, menjant torrons, sofrint els especials televisius que recorden les personalitats que ens han deixat durant el present, apagant la tele durant el discurs del Rei-zombi, reunions familiars, etc... Però no és exactament igual que els anteriors caps d'any. Diu la gent supersticiosa que el número 13 dóna mala sort. Potser és això. La veritat és que acabem tots l'any amb molt poca alegria. Ja no dissimulem la nostra tristor, la nostra falta d'esperança. És el pitjor que ens ha robat la crisi. Ni tan sols les criatures viuen aquests dies amb l'alegria i la màgia de fa uns anys. No ha estat un bon any. Cada cop vivim en condicions més precàries. Ens han reduït o congelat els sous, han reformat els nostres drets laborals per poder acomiadarn-nos lliurement, han retallat la despesa en educació i sanitat d'una forma brutal, l'atur puja i s'eleva el número de persones i famílies que fa molt

Sovint els avis em parlaven, quan jo era un marrec, de que abans en el poble la gent es moria i s'enterrava sense saber el motiu de la mort. De quan les mares donaven a llum criatures a casa seva, sense metges, amb l'ajuda de les veïnes. Dels nens que morien per enfermetats curables. Quan sents aquestes històries de fa unes dècades te n'adones del que representa el sistema públic de salut. Veus la importància de viure en una societat que cuida de la seva gent. I valores molt que tinguem una sanitat pública i un estat del benestar, com a resultat de les lluites de les generacions anteriors per millorar les nostres condicions de vida. O al menys, l'hem tingut fins ara. Ara veiem com aquest tresor de la nostra societat el podem perdre. De fet, mica en mica ens el van arrebatant. Els governs espanyol i català no creuen en la sanitat pública. Seguint els dictats neoliberals privatitzen la sanitat i la converteixen en un negoci, no en un servei ciutadà. Aquests dies amb

Breus reflexions del coordinador local d'EUiA a Terrassa, Ivan Martos, després de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum d'autodeterminació de Catalunya Avui iniciem una ruptura democràtica. No volem viure un retorn al franquisme. El proper 9 de novembre votarem què volem ser de grans. Hem guanyat la majoria d'edat amb aquesta consulta. Ningú hem de tenir por per defensar les opcions que defensem cadascú. No tenim por a les urnes.    Nosaltres portem molts mesos defensant la necessitat de confluència entre federalistes i independentistes, i la clara majoria que defensa el dret a decidir ho demostra. És clau que les preguntes siguin inclusives.    A més del futur polític de Catalunya, també volem decidir moltes altres qüestions que també ens afecten, com les retallades, la política fiscal, les relacions laborals, l'economia industrial o els serveis públics. Aquest exercici de democràcia participativa que representa la consulta no s'

La llei de reforma local que vol aprovar el govern del PP tindrà resposta demà a Catalunya. Organitzacions polítiques i socials han convocat a les 12 del migdia concentracions a les portes de tots els ajuntaments en contra d’una reforma que com adverteix la responsable de Política Municipal d’EUiA i regidora a l’Ajuntament de Barcelona, Isabel Ribas, “redueix a la mínima expressió les competències i per extensió els recursos i els serveis que s'estan donant des de les adminisitracions locals” i en conseqüència significa una recentralització i una concentració de competències en organismes que “són lluny de la proximitat que s'ha d'exigir i de la mínima qualitat democràtica”. Les concentracions de demà dijous coincidiran amb assemblees informatives dels sindicats CCOO i UGT, a les quals s’ha convidat a participar als moviments socials. De fet, a Catalunya s’ha muntat una Plataforma contra la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració l

Publicat a InfoTalQual Quan penso en la Rambla d'Ègara no puc evitar retrocedir en el temps i recordar com era fa uns anys, quan encara era un nen, o al menys com la veia jo. Per mi la Rambla era pràcticament tot el centre. Quan anava del barri cap al centre, era anar a la Rambla, passar davant del cinema, i acabar en algun frankfurt. El Cinema Rambla era l'epicentre, l'oferta comercial i d'oci girava entorn d'ell. Fins i tot després de tants anys del tancament del cinema, quan passo per la Rambla i veig l'edifici convertit en una botiga d'una coneguda cadena de roba m'entristeix. A un amant del cinema és dur veure com va perdre la ciutat el Cinema Rambla. Molts el trobem a faltar. Des de llavors a la ciutat el debat entorn de la Rambla s'ha repetit molts cops. Sobre si ha estat adient o no el tancament del tràfic de vehicles privats, sobre els problemes a les canalitzacions,  sobre el perllongament dels ferrocarrils, sobre com